Loading

Buscant respostes LES DOCTORES NATÀLIA PÉREZ DE LA OSSA I FINA MAURI ENS EXPLIQUEN EL PAPER CLAU QUE HA DE JUGAR LA RECERCA

FINA MAURI. Directora del Pla Director de Malalties Cardiovasculars. Cap Clínic de Cardiologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Quines són les malalties que tenen un grau d’afectació més important sobre la població? Les malalties del cor que tenen un grau d’afectació més important en la població són la cardiopatia isquèmica (que afecta les artèries del cor) i la insuficiència cardíaca (que afecta el rendiment del múscul que fa que es contragui el cor), ja que són les patologies més prevalents, és a dir, les que afecten més persones, i també perquè cada vegada afecten persones més joves. L’impacte que tenen aquestes patologies tant a nivell personal –físic i emocional– com a nivell social és molt alt.

Segur que tots coneixem algú que ha tingut un d’aquests esdeveniments i, per tant, coneixem com ha impactat aquest fet en la persona i el seu entorn. Un cop que una persona està diagnosticada d’una cardiopatia, el seu univers canvia totalment. Les visites mèdiques, els possibles ingressos hospitalaris, la medicació que s’ha de prendre de manera crònica... El nostre cos no és el mateix d’abans i necessita d’un suport extern –ja sigui la medicació o l’atenció mèdica– per fer la vida que feia prèviament. A nivell psicològic és freqüent que apareguin les pors, les angoixes, els autoretrets –“si hagués fet”, “si no hagués fet”, “la culpa és de...”–, tota mena d’emocions aflictives que fan que el problema físic sigui encara més difícil de portar. Però a nivell social també té molt d’impacte, sobretot en l’àmbit familiar. Aquella família ja no serà mai més la que va ser. Les visites, els ingressos hospitalaris, els tractaments, les pors i les mateixes emocions aflictives impregnen l’essència d’aquella família. A més, socialment també comporta que persones que estan en edat de poder donar el millor de sí mateixes a la societat (joves i amb experiència) no puguin fer-ho, ja sigui de manera temporal o de manera definitiva. És un gran cost a tots els nivells.

Quines són les dades de prevalença, incidència i mortalitat del conjunt de les malalties del cor? A què és deu que vagin en augment? Si ens referim a les dues patologies cardiovasculars més freqüents, la cardiopatia isquèmica i la insuficiència cardíaca, veiem que la incidència ha pujat del 2012 al 2019. La taxa d’incidència per infart ha pujat del 0,816/1.000 habitants el 2012 (6.132 persones) a 0,889/1.000 habitants el 2019 (6.773 persones). Amb la insuficiència cardíaca hem passat d’una taxa de 3/1.000 habitants el 2012 a (22.545 persones) 3,2/1.000 habitants (22.545 persones) el 2019 (24.381 persones). El motiu pel qual van en augment respon a una llei universal: la de causa-efecte. Tot efecte té una causa al darrere; si no hi hagués una causa, l’efecte no es manifestaria. En aquest cas, la causa és l’augment dels factors de risc i l’efecte és l’augment d’esdeveniments cardiovasculars.

En la població general, cada vegada els factors de risc cardiovasculars són mes prevalents. Hem analitzat el consum de tabac, l’obesitat, la diabetis mellitus, la dislipèmia, la hipertensió i la utilització de la cocaïna. Hem vist que l’edat mitjana de les persones amb aquests factors de risc ha baixat en els últims anys, però el més preocupant és que, cada cop més, aquests factors de risc ja estan presents en edats molt primerenques, especialment la prevalença i la incidència de l’obesitat, que és el factor de risc que més afavoreix l’aparició dels altres factors i que es detecta cada vegada en persones més joves.

Quan analitzem les persones que ja han tingut un esdeveniment cardiovascular, veiem que el 64% de les dones de menys de 45 anys i el 79% dels homes tenen com a mínim un factor de risc. En la població general de Catalunya, els percentatges són del 21% en tots dos sexes. Aquests percentatges augmenten en la següent franja d'edat. El 89% de les dones i el 93% dels homes, entre 45 i 64 anys, tenen al menys un factor de risc. En la població general de Catalunya, en aquestes edats, els percentatges són del 54% i del 60%, respectivament. A partir dels 65 anys, més d’un 95% de les persones que ja han tingut un esdeveniment cardiovascular tenen com a mínim un factor de risc. En la població general de Catalunya els percentatges són més baixos, del 79% en les dones i del 84% en els homes. Aquestes dades posen de manifest la relació entre els factors de risc i l’aparició de patologia. La relació entre la causa i l’efecte.

Hi ha prou conscienciació social que en la majoria de casos es tracta d’unes patologies que es podrien prevenir ?Travessaries a peu una autopista plena de cotxes que van a 120 o 140 km/hora? Probablement no. Per què? Perquè sabem que si fem això, les probabilitats que ens atropellin i quedem malmesos és molt alta. Això que està tan clar en aquest exemple, no queda clar en la patologia cardiovascular. Pot ser que no ho expliquem prou bé per no culpabilitzar la població o per no fer-li agafar por. D’altra banda, implementar canvis a nivell social comporta sempre trobar-se amb molts obstacles. Recordem la prohibició de fumar. Ara és normal no fumar en espais tancats, però va costar molt canviar aquest hàbit.

Doctora Fina Mauri

De vegades explico aquesta mena de conte: “tu pots néixer amb un nas molt gran com en Cyrano de Bergerac. Es molt mala sort néixer amb un nas tan gros i has de portar-ho com puguis. Però si tu has nascut amb un nas de mida normal i dius moltes mentides, per cada mentida que diguis, el teu nas anirà creixent i és probable que acabis tenint un nas tan gros com el d’en Cyrano.” Aquestes mentides repetides equivaldrien a l’efecte que produeix cada acció d’estil de vida poc saludable en el sistema cardiovascular. Si fóssim realment conscients de com el tabac, l’obesitat, la diabetis, el colesterol, la hipertensió o bé l’alcohol i la cocaïna fan que emmalalteixin les artèries i el múscul del cor, miraríem de fer tot el possible per evitar-los.

Eliminar el consum de tòxics com el tabac, l’alcohol i la cocaïna, tenir hàbits saludables, com són una dieta equilibrada i fer exercici, evitarà que aparegui l’obesitat, el principal caldo de cultiu perquè es desenvolupi en el nostre cos la diabetis, la hipercolesterolèmia i la hipertensió, que són els principals factors de risc per a l’aparició de la malaltia cardiovascular.

Quin és el coneixement bàsic que hauríem de tenir, tots nosaltres, per cuidar la nostra salut del cor?

Hauríem de parlar de coneixements bàsics per cuidar la nostra “SALUT” en majúscules: la salut física i la mental. Tenir cura de la nostra salut física va més enllà de cuidar la salut cardiovascular. Sabem que altres patologies greus i molt prevalents, com els tumors i problemes respiratoris, beuen dels mateixos factors de risc que la malaltia cardiovascular. Si, tal i com hem dit abans, evitem els tòxics i portem un estil de vida saludable amb una alimentació correcta i fem exercici, les possibilitats de desenvolupar malalties greus en el nostre cos cau en picat. Tenim un cos que és una meravella, és pura enginyeria. Probablement, mai cap enginyer no podrà imitar totes i cadascuna de les funcions que té assignades el nostre cos. I nosaltres, de manera ignorant, no fem més que posar impediments perquè aquesta meravella funcioni, el major temps possible, correctament. Eliminem els tòxics i els motius pels quals ens hi enganxem i potenciem la dieta saludable i l’exercici. L’adopció d’aquesta actitud vital està totalment relacionada amb l’estat de la nostra salut mental. Amb una bona salut mental, l’adopció d’hàbits saludables és més fàcil i, alhora, si tens hàbits saludables, serà més fàcil que la teva salut mental també estigui bé. Les tècniques de relaxació, ser conscients del que fem en cada moment i de per què ho fem, tenir clar el nostre sentit de la vida, fa que tinguem una bona salut mental i ens evita caure en conductes que deterioren la nostra salut física.

Què podran aportar de nou els fons de La Marató d’aquesta edició en l’àmbit de la recerca en aquestes malalties? Disposem de coneixement sobre el funcionament del nostre sistema cardiovascular, sobre per què emmalalteix i quin és el tractament més adequat per a cadascuna de les patologies. Però encara desconeixem les causes més profundes de per què el nostre cos emmalalteix, per què unes persones emmalalteixen i d’altres no, si els factors són externs o interns i, en aquest cas, quins són els seus determinants. Encara hi ha un llarg recorregut a fer i només la recerca seriosa de la més alta qualitat –com la que es fa amb els projectes d’investigació de La Marató– podrem respondre les preguntes que encara queden sense resposta i retallar aquest recorregut.

Quin creu que ha sigut l'impacte de La Marató en l'àmbit de la recerca científica al llarg d'aquests 31 anys?

Des de La Marató s’han tractat molts temes i grans temes de salut des de que va començar l’any 1992. (https://www.ccma.cat/tv3/marato/totes-maratons/). Gràcies a la generositat de la població catalana, en totes i cadascuna de les edicions s’ha pogut invertir en la recerca, que ha donat resposta a molts interrogants i que ha representat un avenç en el tractament específic de les malalties tractades.

En les tres edicions de La Marató dedicades a les patologies cardiovasculars, s’han finançat 79 projectes de recerca. 79 projectes que probablement no s’haurien pogut dur a terme sense aquest finançament. I sense aquesta recerca no seríem on som ara, amb la possibilitat de plantejar-nos noves preguntes que permetin avançar encara més en el seu coneixement.

NATÀLIA PÉREZ DE LA OSSA. Directora del Pla Director de Malalties Cerebrovasculars. Cap de secció de la Unitat d'Ictus de l'Hospital Germans Trias i Pujol

Quines són les dades de prevalença, incidència i mortalitat del conjunt de les malalties cerebrovasculars? A què es deu que vagin en augment? L’ictus és una malaltia molt freqüent. La incidència és el nombre de persones que tenen un ictus anualment, que actualment és de 150-200 cada 100.000 habitants. Això significa que a Catalunya cada any entre 12.000 i 15.000 persones tenen un ictus, unes 40 persones cada dia.

Gràcies als avenços en els tractaments que administrem en els primers moments i a la rehabilitació posterior, aproximadament el 40-50% d’aquestes persones tindran una recuperació satisfactòria sense dependència, un 15% morirà a conseqüència de l’ictus, però la resta, unes 6.000 persones cada any a Catalunya tindran algun tipus de seqüela permanent que limitarà la seva vida habitual, fet que explica que l’ictus sigui una de les principals causes de discapacitat al nostre medi.

El nombre de persones que tenen un ictus augmenta cada any, en gran part pel major envelliment de la població, ja que tot i que pot afectar persones joves (de fet 1 de cada 4 ictus afecta persones en edat laboral), la incidència d’ictus és molt més elevada en persones d’edat avançada. Per una altra banda, les enquestes oficials fetes a Catalunya mostren que els factors que incrementen el risc de tenir un ictus són cada cop més prevalents, i aquesta és una realitat que tots, tant les persones individualment com la societat en conjunt, hem de reconèixer i canviar.

L’ictus és el màxim exponent d’aquestes patologies, però quines més hi estan relacionades? El tipus d’ictus més freqüent és l’ictus isquèmic, que representa un 75% del tots ictus, i que és degut al fet que una obstrucció d’una artèria del cervell interromp del pas de sang, de manera que aquella zona del cervell no pot continuar funcionant sense rebre l’oxigen i els nutrients necessaris. En aquest tipus d’ictus, el tractament va dirigit a desfer o treure el trombe que provoca l’obstrucció per tal que el cervell torni a rebre sang. Algunes vegades aquesta obstrucció es desfà espontàniament i els símptomes es recuperen al cap de poques hores; és el que anomenem un ictus transitori. L’ictus transitori també representa una emergència, ja que després d’un episodi transitori, hi ha un risc elevat que es repeteixi un ictus les següents hores o dies, i, per tant, cal estudiar les causes i fer una bona prevenció amb medicaments.

Parlem d’ictus quan l’artèria que s’obstrueix afecta al cervell, però de forma menys freqüent, també pot afectar la retina i provocar una pèrdua de visió sobtada, intensa, sense dolor; és el que anomenem l’ictus de l’ull.

Un altre tipus d’ictus és l’hemorràgia cerebral, que representa el 25% dels ictus, i es deu al fet que una artèria es trenca i en conseqüència hi ha un vessament de sang al cervell. Aquest tipus d’ictus de vegades té una major gravetat per la gran inflamació que es provoca des del primer moment, i pot ser degut a una malformació de les artèries o venes de dins del cervell, entre altres causes. Finalment, hi ha un altre tipus d’hemorràgia que afecta en general gent més jove, l’hemorràgia subaracnoidal, en què la sang s’acumula a l’espai que hi ha entre el cervell i la membrana que l’envolta, fet que causa molt mal de cap i de vegades alteració del nivell de consciència, i que molts cops es deu a la presència d’un aneurisma cerebral, una dilatació en una artèria que fa més fàcil la seva ruptura.

Cada tipus d’ictus necessita un tractament diferent, bé per desobstruir l’artèria, o per parar i estabilitzar l’hemorràgia, i en tots els casos és importantíssim avisar ràpid i trucar al 112 davant dels símptomes d’ictus: boca torçada, pèrdua de força al braç i/o cama d’un costat, parlar incoherent, dificultat per entendre les paraules, pèrdua de visió o visió doble, mareig molt fort i dificultat per caminar, o mal de cap molt intens de forma sobtada.

Hi ha prou conscienciació social que en la majoria de casos es tracta d’unes patologies que es podrien prevenir? En general tothom sap quins són els hàbits saludables, però probablement no es coneix bé la seva relació amb l'ictus i les malalties cardiovasculars en general. La hipertensió, per exemple, és un dels factors de risc més relacionat amb l’ictus i afecta més del 20% de la població, i arriba al 50% a partir dels 60 anys. Molts cops no se li dona prou importància, no es tracta de forma òptima i moltes persones viuen amb xifres de tensió arterial massa altes. De fet, només 1 de cada 3 persones que tenen hipertensió manté bons controls. És una patologia que pot semblar silent perquè no provoca malestar, i potser no som prou conscients de la seva relació amb el risc cardiovascular. De la mateixa manera, altres factors de risc que cal controlar per reduir el risc d’ictus són els nivells de sucre, de colesterol, el tabac i el sobrepès.

En relació amb la prevenció, cal buscar estratègies per conscienciar i promoure canvis cap a un estil de vida més saludable. Les enquestes actuals al nostre medi mostren molt marge de millora: 1 de cada 5 persones és fumadora, el 40% dels nens fins a 12 anys tenen sobrepès, i el 40% de la població dedica les hores d’oci a activitats sedentàries i passa >2 hores al dia davant de pantalles. Dedicar temps a fer alguna activitat física, de la mateixa manera que cada dia mengem o ens cuidem de la higiene personal, és una gran inversió. L’exercici físic ajuda a perdre pes, a controlar la tensió arterial i a baixar el nivell d’estrès que ens empeny a fumar. Tots els factors de risc estan entrellaçats entre ells, i una vida més saludable ajuda a un millor control de tots en global.

Doctora Natàlia Pérez de la Ossa

Quin és el coneixement bàsic que hauríem de tenir, tots nosaltres, per cuidar la nostra salut cerebrovascular? El risc d’una persona a tenir un ictus es pot reduir amb un bon control dels factors de risc. Hi podem actuar activament. Controlar la hipertensió periòdicament per mantenir els nivells de tensió per sota de 140/90, revisar els nivells de colesterol i sucre amb una analítica a l’any, ser constants en la presa de medicació, fer exercici d’intensitat moderada mínim tres dies a la setmana, mantenir l'índex corporal (que és una fórmula que relaciona el pes i la talla) per sota de 25, substituir els tòxics, el tabac, els aliments poc saludables i l’estrès per hàbits saludables i benestar.

En aquest sentit, ens movem cap a una medicina personalitzada, de manera que cada cop serem més capaços d’establir el risc individualitzat de cada persona. Hi ha eines que funcionen com si fossin una calculadora que informa del risc d’ictus o d’infart, d'acord amb els hàbits, l'estat físic, l’estat anímic i la genètica. Conèixer aquest risc individual pot ser un estímul més directe per aconseguir un major apoderament de les persones en la seva salut i aconseguir canvis més clars.

Què podran aportar de nou els fons de La Marató d’aquesta edició en l’àmbit de la recerca en aquestes malalties? La recerca ha de donar resposta a les necessitats de la societat, respondre a les preguntes que tenen les persones que tenen un ictus o que tenen risc de tenir-lo, i als seus familiars. Poden ser preguntes com: fins a quin punt podré recuperar les seqüeles? Tornaré a tenir un altre ictus?

Des del meu punt de vista, hi ha tres àmbits en què la recerca ens ha d’obrir moltes portes. En primer lloc, cal millorar les estratègies de prevenció, entendre millor quines són les causes de l’ictus i com prevenir-lo. Sovint l’ictus és degut a una arrítmia cardíaca oculta que no s’havia diagnosticat abans, per la qual cosa cal trobar sistemes que ens permetin diagnosticar aquestes arrítmies abans que provoquin l’ictus. D’altra banda, en 1 de cada 3 persones que tenen un ictus no es troba la causa que l’ha ocasionat.

En segon lloc, un cop apareix l’ictus, en la fase aguda, és important continuar desenvolupant mètodes diagnòstics més precisos i ràpids, que estiguin disponibles a tot el territori i a tots els nivells, inclús a l’ambulància, així com perfeccionar les tècniques per treure el tombo o per estabilitzar l’hemorràgia, de forma més segura, efectiva i amb menys complicacions.

En tercer lloc, la recerca s’ha de fixar en la fase de recuperació de la malaltia, entendre millor els mecanismes i l’impacte de les diferents seqüeles físiques, cognitives i anímiques, i avançar en teràpies que millorin la qualitat de vida dels afectats.

Quin creu que ha sigut l'impacte de La Marató en l'àmbit de la recerca científica al llarg d'aquests trenta-un anys? La recerca en salut promoguda per grups de recerca catalans ha demostrat ser pionera i amb alt impacte en molts àmbits, també en l’ictus. Tenim una xarxa de professionals molt capacitats i entusiasmats per avançar en el coneixement, institucions de recerca i innovació potents, i hem demostrat que som un exemple del treball en xarxa, però evidentment calen recursos i suport per a dur a terme els projectes. La Marató ha fet una gran feina finançant molts projectes de recerca en aquests 31 anys, confiant en els investigadors, i també fent difusió de les malalties i dels avenços en el seu abordatge. Gràcies a edicions anteriors de La Marató dedicades a l’ictus s’han dut a terme molts projectes que han permès fer moltes publicacions científiques, però alguns d’aquests projectes han permès a més canviar la manera de diagnosticar i tractar l’ictus, i aquesta recerca aplicada és la que té impacte en la població.

Text i fotografies: Gemma Reboll, Àngel Ponz i Begonya García